Entres en un edifici antic, agafes l'ascensor i veus els botons: B, E, Pral., 1, 2… Per arribar al «primer» has pujat tres plantes. No és un error: és l'empremta de com es vivia fa més d'un segle, i passa en molts edificis antics, de Barcelona a Madrid. El diccionari de la RAE ho recull tal qual: l'entresòl és el «piso situado entre el bajo y el principal de una casa».
Abans, el millor pis era el que tenia menys escales
Als edificis de veïns del segle XIX, el principal era la planta important. A Barcelona, la persona propietària hi solia viure i llogava la resta. A Madrid, a la primera meitat del segle XX, les famílies benestants també solien viure al principal. Es notava a l'edifici: sostres més alts, més decoració i, a les cases més burgeses, una tribuna.
A sota hi havia l'entresòl, que es va anar destinant a usos que no eren d'habitatge. I per sobre, com més es pujava, menys decoració tenia la façana. Sense ascensor, cada planta de més eren escales de més.
Després va arribar l'ascensor
Amb l'ascensor i el formigó armat, els edificis van créixer en alçada i tot va canviar. La planta més desitjada va deixar de ser el principal i va passar a ser l'àtic: menys soroll, més llum i, sovint, una terrassa pròpia. El pis de dalt de tot va passar a ser el més buscat.
I avui?
La planta continua comptant quan es valora un pis, igual que si l'edifici té ascensor. El que ha canviat és quina es considera la millor.
La planta és un dels detalls que compten en el preu d'un pis.
Estima el valor del teu pis